■ encastellar

Etimologia: de castell 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu Fortificar amb castells, a manera de castell.
  2. pronominal
    1. Tancar-se en un castell, i fer-s’hi fort.
    2. Acollir-se a paratges alts, de difícil accés.
    3. figuradament S’encastella en els seus arguments i no posa cap esment als de l’adversari.
  3. pronominal Apilotar-se els núvols formant castells.