■ encavallar

Etimologia: de cavall1 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu encavalcar 1.
  2. pronominal
    1. De dues o més coses disposades en rengle, sortir alguna del seu lloc sobreposant-se a una altra o a d’altres. Aquestes dues lletres s’encavallen. Encavallar-se els nervis.
    2. arts gràfiques En una forma tipogràfica, sobreposar-se una línia a la inferior o a l’inrevés, per culpa de la mala disposició de les interlínies, dels cossos de lletra massa grossa, etc.