■ enclaustrar

Partició sil·làbica: en_claus_trar
Etimologia: de claustre 1a font: 1618
    verb
    1. transitiu Tancar algú en un claustre, convent o monestir.
    2. pronominal S’enclaustrà a Santa Clara.
  2. pronominal per extensió Recloure’s, tancar-se. S’ha enclaustrat a casa i no hi ha qui l’en tregui.