■ enclavament

Etimologia: de enclavar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’enclavar;
    2. l’efecte.
  2. dret administratiu
    1. Territori d’un estat, província, municipi, bisbat, parròquia, etc., enclavat dins un altre.
    2. enclavament lingüístic lingüística Àrea on hom parla una llengua distinta de la zona circumdant.
    1. ferrocarrils Conjunt de dispositius destinats a comandar agulles i senyals en una estació o en una línia de ferrocarril i alhora a evitar falses maniobres.
    2. tecnologia Dispositiu mecànic o elèctric emprat en sistemes de control per tal que l’accionament d’un mecanisme depengui d’un altre mecanisme.
  4. petrografia Restes d’inclusions, en part transformades, observables en les roques endògenes.