■ encreuament

Partició sil·làbica: en_cre_ua_ment
Etimologia: de encreuar
    masculí
    1. Acció d’encreuar o d’encreuar-se;
    2. l’efecte.
  2. biologia Reproducció sexual entre dos individus genotípicament semblants o no.
    1. obres públiques Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc.).
    2. ferrocarrils Intersecció de dues vies de ferrocarril en les quals els trens no poden passar d’una via a l’altra.
  4. lingüística Contaminació.