■ encreuar

Partició sil·làbica: en_cre_uar
Compareu: creuar
Etimologia: de creu 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra.
    2. pronominal Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu. Aquestes dues carreteres s’encreuen a un quilòmetre de la vila.
    3. encreuar les espases Lluitar dues o més persones amb espasa.
    1. pronominal Anar, dues coses en moviment, l’una en direcció contrària de l’altra i coincidint en un punt determinat de llur trajecte. El tren de Barcelona s’encreua amb el de Sevilla a València.
    2. transitiu tàctica Dirigir els focs, els tirs, des de punts distints a un mateix punt.
  3. transitiu biologia Fer un encreuament.
  4. transitiu indústria tèxtil Passar els fils d’ordit per la creu.