■ enderiar

Partició sil·làbica: en_de_ri_ar
Etimologia: de dèria 1a font: s. XX, Carner
    verb
  1. transitiu Fer agafar una dèria (a algú). El desig d’ascendir el va enderiar fora mida.
  2. pronominal Agafar una dèria. Ara s’ha enderiat a col·leccionar segells.