enfadar

Accessory
Etimologia: del cast. enfadar, der. de l’ant. fado, actual hado ‘destí’, d’on ‘disculpar-se amb el destí; abandonar-se, cansar-se’ 1a font: 1565
Body
verb intransitiu i pronominal Enutjar-se. M'he enfadat perquè no me n'heu dit res. No t'enfadis amb ell. No em facis enfadar.