■ engargussar

Etimologia: de gargall 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu
    1. Obstruir alguna cosa la gola (d’algú). Aquella menja tan aspra m’engargussava.
    2. per extensió Obstruir alguna cosa (un conducte estret). La calç acumulada engargussa les canonades.
  2. pronominal
    1. Entravessar-se, encallar-se, alguna cosa a la gola o dins un conducte estret. Se m’ha engargussat una espina.
    2. Obstruir-se un conducte estret perquè s’hi ha entravessat, encallat, alguna cosa.
    3. Ennuegar-se. Sempre que vol beure amb porró, s’engargussa.