■ enigma

Etimologia: del ll. aenigma, -ătis, i aquest, del gr. aínigma ‘frase equívoca’, der. de ainíttomai ‘parlar obscurament, insinuar’, i aquest, de aĩnos ‘faula, apòleg’ 1a font: 1487
    masculí
  1. Dita de sentit obscur i inexplicable.
  2. per extensió Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc.