■ enramar

Etimologia: de ram1 1a font: 1310
    verb
  1. transitiu Adornar amb rams, amb rames. Han enramat tot l’altar de flors.
  2. pronominal
    1. Ficar-se entre rames, brolla, etc. Enramar-se la caça.
    2. figuradament Enfilar-se, embrancar-se. Es van anar enramant i van acabar esbatussant-se.