Es mostren 1 resultats

■ enraonar

enraonar

Partició sil·làbica: en_ra_o_nar
Etimologia: de raó
    verb
  1. intransitiu
    1. Parlar alternativament dues o més persones entre elles. Sempre la veig enraonant amb les veïnes.
    2. Parlar. No enraonis tant: no calles mai!
  2. transitiu Discutir, examinar, etc., alguna cosa en conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d’enraonar-ho.

■ enraonar

verb intransitiu Parlar alternativament dues o més persones entre elles Sempre la veig enraonant amb les veïnes Parlar No enraonis tant no calles mai transitiu Discutir, examinar, etc, alguna cosa en conversa No sé pas qui ho ha de pagar hem d’enraonar-ho
Informació complementària
Traducció