■ enriolar

Partició sil·làbica: en_ri_o_lar
Etimologia: de riure1 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Fer venir ganes de riure (a algú). Les seves bromes enriolen totes les criatures.
    2. pronominal Venir ganes de riure. Jo m’anava enriolant més i més, però em vaig poder aguantar la rialla.
  2. pronominal Mostrar, palesar ganes de riure. No has vist com s’enriolaven tots? En llegir la carta del seu promès, els ulls se li enriolaren.