Es mostren 2 resultats

■ ensenyament1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensenyament</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de ensenyar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’ensenyar;
    2. l’efecte. Mètodes d’ensenyament. L’ensenyament de l’aritmètica. Per treure’n ensenyament.
    1. Allò que hom ensenya. Els ensenyaments que Déu donà al seu poble.
    2. per extensió Els ensenyaments de l’experiència de la vida.
    1. ensenyament Sistema i mètode d’educar i instruir. Ensenyament primari, mitjà (o secundari), superior. Ensenyament de l’art de la música.
    2. ensenyament normal Ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom fa els estudis i la pràctica necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.



    4. Vegeu també:
    ensenyament2

■ ensenyament1

masculí Acció d’ensenyar l’efecte Mètodes d’ensenyament L’ensenyament de l’aritmètica Per treure’n ensenyament Allò que hom ensenya Els ensenyaments que Déu donà al seu poble per extensió Els ensenyaments de l’experiència de la vida ensenyament Sistema i mètode d’educar i instruir Ensenyament primari, mitjà o secundari , superior Ensenyament de l’art de la música ensenyament normal Ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom fa els estudis i la pràctica necessaris per a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyament2

■ ensenyament2

masculí poètica Gènere de l’antiga poesia occitana i catalana escrit en octosíllabs de rimes planes o en forma estròfica Vegeu també ensenyament 1