■ enterc | enterca

Etimologia: de entercar-se 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Rígid, encarcarat. Les fulles grogues, enterques, rodant per terra.
  2. adjectiu figuradament Obstinat, de mal dominar, tossut. Aquest xic no és creient: és molt enterc.
  3. femení història i dret català A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença.