■ entrebancar

Etimologia: deriv., amb alteració ortogràfica, de entravar i travar ‘posar traves, obstacles’, amb una terminació no prou explicada 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Venir-se, quelcom, a posar entre cames (d’algú) impedint-lo o dificultant-li la marxa. Aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants.
    2. figuradament Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d’aquesta empresa.
  2. pronominal
    1. Topar, trobar-se, algú amb quelcom, que, posant-se entre cames, li impedeix o dificulta la marxa; ensopegar. Entrant a les fosques m’he entrebancat amb un tamboret.
    2. figuradament Entrebancar-se parlant.