■ entumir

Etimologia: del ll. tumēre, amb influx del ll. intumescĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb medicina
    1. transitiu Fer esdevenir túmid; inflar.
    2. pronominal Esdevenir túmid; inflar-se.
    1. transitiu Fer tornar balba, insensible (una part del cos). El fred li entumia els membres.
    2. pronominal Les cames s’entumeixen amb la humitat.