■ enuig

Partició sil·làbica: e_nuig
Etimologia: de enutjar 1a font: s. XIV, Llull
    [plural enuigs o enutjos] masculí
  1. Fort desplaer, disgust, irritació. Sentia un enuig tan intens, que no vaig dir mot en tota l’estona.
  2. Molèstia, vexació. Li faria tants desserveis i enuigs com podria.