■ equivocació

Partició sil·làbica: e_qui_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. aequivocatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció d’equivocar-se.
  2. l’efecte. Perdonar-li-ho, ha estat una equivocació. Una equivocació de camí ens ha fet perdre una hora.