■ erecció

Partició sil·làbica: e_rec_ci_ó
Etimologia: del ll. erectio, -ōnis, íd. 1a font: 1629
    femení
    1. Acció d’erigir;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia
    1. Fenomen reflex pel qual, en entrar sang als cossos cavernosos, certes parts toves del cos, com és ara el clítoris, els mugrons, etc., adquireixen més consistència.
    2. especialment Intumescència del penis amb modificació de la seva direcció i dimensions i adquisició d’una major consistència, cosa que fa possible el coit.