Es mostren 2 resultats

■ ermità
| ermitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ermità</title>

Etimologia: del ll. td. eremīta, -ānis, variant de declinació del ll. eremīta, -ae ‘ermità’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. cristianisme
    1. masculí i femení Eremita.
    2. masculí i femení El qui té cura d’una ermita o santuari.
    3. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eremitisme; eremític.
  2. masculí zoologia Bernat ermità.

■ ermità
| ermitana

cristianisme masculí i femení Eremita masculí i femení El qui té cura d’una ermita o santuari adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eremitisme eremític masculí zoologia Bernat ermità
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ermita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ermita</title>

Etimologia: del ll. ecl. eremīta ‘ermità’, que, de designar la persona, l’ermità, passà a designar-ne l’habitatge 1a font: s. XIII, Vides
    femení cristianisme
  1. Habitatge de l’ermità.
  2. Capella situada ordinàriament en despoblat.

■ ermita

femení cristianisme Habitatge de l’ermità Capella situada ordinàriament en despoblat
Informació complementària
Traducció