■ erradicatiu
| | erradicativa

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia eradicatiu -iva]

Partició sil·làbica: er_ra_di_ca_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. eradicatus, -a, -um, participi del ll. eradicare ‘erradicar’
    adjectiu
  1. Que té la virtut d’erradicar.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament d’ús tòpic emprat per a facilitar la sortida a l’exterior d’un producte patològic o que s’ha introduït accidentalment sota la pell.