■ esbaconar

Etimologia: de bacó 1a font: s. XV
    verb transitiu
    1. Obrir de dalt a baix un porc.
    2. per extensió Obrir de dalt a baix qualsevol animal.
  2. figuradament Hi hagué una mortaldat esgarrifosa: els enemics jeien esbaconats pels carrers de la ciutat vençuda.