■ esbatre

Etimologia: de batre 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb transitiu
  1. Treure del damunt, amb una sacsejada, allò que afeixuga, oprimeix, etc. El vent esbatia la pols de les fulles dels arbres.
  2. figuradament Allunyar penes, afliccions, etc., amb esbargiments, distraccions, etc. En aquell paratge deliciós feia compte d’esbatre les angúnies que el turmentaven. Esbatre la malenconia.