■ esberlar

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *exvirgulare ‘estavellar, partir’, der. del ll. vĭrgŭla ‘branqueta, vareta’, explicació no exempta de molts dubtes i objeccions 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència. Esberlar la soca d’un arbre. Esberlar un ametlló.
    2. pronominal Hem d’anar a collir els albercocs que ja comencen a esberlar-se.
  2. transitiu per extensió D’un cop de porra li esberlaren el cap.