■ esbroncar

Etimologia: del cast. bronca ‘baralla’, o potser de l’ant. bronc ‘soca’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
    1. Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat.
    2. Renyar algú a crits.
  2. obsolet folklore Dir esbroncs.