esbudellar

Accessory
Etimologia: de budell 1a font: c. 1330, Muntaner
Body
    verb transitiu
  1. Llevar els budells a un animal. Tu aguanta el conill, i jo l’esbudellaré.
  2. Fer sortir els budells a la part de fora. Quan el toro ha esbudellat el cavall, gairebé tots els turistes se n’han anat.