■ escàndol

Etimologia: del ll. scandălum, i aquest, del gr. skándalon ‘ensopegall, obstacle que fa caure’, d’on passà a significar ‘ensopegall moral, mal exemple, ofensa’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció d’escandalitzar o d’escandalitzar-se;
    2. l’efecte. És un escàndol el que passa en aquella casa. Ha abandonat muller i fills: quin escàndol! Ésser motiu d’escàndol. Què crideu?, què és aquest escàndol?
    3. hiperbòlicament Acció blasmable que atreu l’atenció pública.
    4. escàndol actiu Acció escandalosa que indueix el proïsme a cometre un mancament.
    5. escàndol farisaic Escàndol que hom fingeix de rebre en veure com a reprensible el que no ho és.
    6. escàndol passiu Mancament comès en ocasió d’un escàndol actiu.
    7. ésser pedra d’escàndol Ésser origen o motiu d’escàndol.
  2. escàndol públic dret penal Atemptat contra el pudor i els bons costums, que tingui una gran transcendència o que hom cometi mitjançant procediments publicitaris.