Es mostren 2 resultats

■ esca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esca</title>

Etimologia: del ll. ēsca ‘aliment’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca (Fomes fomentarius).
    2. figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc. Aquest noi és una esca de renou.
    3. ésser l’esca del pecat (algú) Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc.
  2. Esquer.

■ esca

femení Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca Fomes fomentarius figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc Aquest noi és una esca de renou ésser l’esca del pecat algú Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc Esquer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

-esc
| -esca


<title type="display">-esc</title>

    [usat alguna vegada despectivament] Sufix, del llatí -iscus, -isca, que significa:
  1. ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: cavalleresc.
  2. ‘que té les qualitats pròpies de’. Ex.: dantesc, caricaturesc.

-esc
| -esca

usat alguna vegada despectivament Sufix, del llatí -iscus, -isca , que significa ‘relatiu o pertanyent a’ Ex cavalleresc ‘que té les qualitats pròpies de’ Ex dantesc, caricaturesc