■ escalabornar

Etimologia: potser de l’ant. esclopó, der. de esclop, a través d’un complex procés fonètic: *escloponar, *escalapronar, escalabornar 1a font: s. XIV
    verb transitiu
    1. Treure amb una eina tallant les parts més extenses i bastes d’una peça, d’un bloc, de fusta, pedra, etc., per començar a afaiçonar un objecte.
    2. tecnologia En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge, una forja, una estampació, etc.
  2. per extensió Treure algun objecte o diversos d’una col·lecció, d’una sèrie, d’un joc, d’un tot. Mireu de no perdre cap peça, si no, escalabornareu la meva col·lecció de monedes.