■ escatar

Etimologia: de escata 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Treure l’escata (d’un peix). Les sardines, encara s’han de netejar i escatar.
  2. Llevar gratant allò que forma una capa adherida a la superfície (d’alguna cosa). Escatar una paret per pintar-la o empaperar-la de nou.
  3. Rentar a fons, fregant (algú o alguna cosa).