■ esclarir

Compareu: aclarir
Etimologia: de clar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Desembullar, desembrollar. Sa mare li esclaria els cabells.
    2. figuradament Aquest afer és complicadíssim: costarà molt d’esclarir-lo.
    1. transitiu Asserenar, dissipar els núvols, les ombres, etc. Un raig de lluna esclarí per un moment les tenebres.
    2. pronominal El cel s’ha esclarit.
    3. esclarir-se el dia Clarejar, fer-se de dia.
    4. esclarir-se la cara (a algú) Palesar algú en el seu semblant que li ha tornat l’alegria, la tranquil·litat d’esperit, etc.
    1. transitiu Esbandir. Esclarir la roba, els plats.
    2. pronominal Va sortir del bany ensabonat, sense esclarir-se.