■ escometre

Etimologia: de cometre 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Dirigir-se amb força contra algú per combatre’l, atacar-lo envestint. No s’atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a cops de bastó.
    2. pronominal Es van escometre a cops de puny.
  2. transitiu Sortir a l’encontre (d’algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan travessava el carrer m’escometé per demanar-me diners.
  3. transitiu Començar una empresa, una acció, etc. Han escomès la tasca amb molta desesma, i no hi reeixiran.