■ escurçó

Etimologia: del ll. vg. *excurtio, -ōnis, variant del ll. td. curtio, -ōnis, íd., der. de curtus ‘curt’, en al·lusió a la curtedat del rèptil 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. zoologia Gènere de rèptils ofidis de la família dels vipèrids (Vipera sp), molt verinosos, amb el cap clarament diferenciat del cos, que es distribueixen per Euràsia i el nord d’Àfrica. Cal destacar l’escurçó ibèric (V. latasti), que es pot trobar a les muntanyes del País Valencià i Catalunya (llevat dels Pirineus), i l’escurçó pirinenc (o europeu) (V. aspis), present als Pirineus i a la meitat nord de Catalunya.
  2. figuradament
    1. Persona maligna.
    2. llengua d’escurçó Persona maldient, que malparla traïdorament.