Es mostren 2 resultats

■ esdevenir1

esdevenir

Etimologia: d’un encreuament dels verbs ll. evenīre ‘sortir, escaure’s, produir-se’ i devenīre ‘venir baixant, caure’, tots dos der. de venīre ‘venir’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.
    2. Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.
    1. intransitiu Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.
    2. pronominal Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s’esdevingué fa cinquanta anys.


    3. Vegeu també:
    esdevenir2

■ esdevenir1

verb intransitiu Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter La larva esdevingué papallona Era pobre ha esdevingut immensament ric Passar a trobar-se en un lloc De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca intransitiu Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies pronominal Tenir lloc, produir-se, un fet Això s’esdevingué fa cinquanta anys Vegeu també esdevenir 2
Informació complementària
Traducció

esdevenir2

esdevenir

Etimologia: v. esdevenir1
masculí filosofia Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.


Vegeu també:
esdevenir1

esdevenir2

masculí filosofia Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent Vegeu també esdevenir 1
Traducció