Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

esdevenir1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esdevenir</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: d’un encreuament dels verbs ll. evenīre ‘sortir, escaure’s, produir-se’ i devenīre ‘venir baixant, caure’, tots dos der. de venīre ‘venir’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.
    2. Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.
    1. intransitiu Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.
    2. pronominal Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s’esdevingué fa cinquanta anys.



  2. Vegeu també:
    esdevenir2

esdevenir1

esdevenir2

esdevenir2