■ esgardissar

Etimologia: de esgardís 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Esgarrinxar.
  2. pronominal per extensió
    1. Barallar-se, pegar-se.
    2. Estirar-se mútuament els cabells. Van agafar-se per les trenes i s’esgardissaren de mala manera.