■ esgarrapar

Compareu: esgarrinxar
Etimologia: d’un encreuament entre esgarrar i arrapar 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. Els gats esgarrapen.
  2. per analogia
    1. Esquinçar lleument una superfície amb les ungles, les urpes. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc.
    2. per extensió Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper.
  3. figuradament Treure profit d’una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si puc esgarrapar-li uns quants diners.
  4. per analogia esgarrinxar 1.