Es mostren 2 resultats

■ esgarriar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarriar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: es_gar_ri_ar
Compareu: esbarriar
Etimologia: segurament d’un encreuament de l’ant. descarrerar-se, der. de carrera ‘camí’, amb desviar-se, i amb influx de esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí.
  2. pronominal
    1. Perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Una ovella esgarriada.
    2. figuradament Abandonar el dret camí. En aquesta edat és fàcil d’esgarriar-se.



    3. Vegeu també:
    esgarriar2

■ esgarriar1

verb transitiu Fer que algú, alguna bèstia perdi el camí pronominal Perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, del ramat, etc, de què formava part En entrar al bosc es va esgarriar Una ovella esgarriada figuradament Abandonar el dret camí En aquesta edat és fàcil d’esgarriar-se Vegeu també esgarriar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarriar2

■ esgarriar2

verb transitiu dialectal esguerrar 2 Vegeu també esgarriar 1
Informació complementària
Traducció