■ esguerrar

Homòfon: esgarrar
Etimologia: modificació de l’ant. esgarrar
    verb
  1. transitiu antigament història del dret Tallar la garra o part inferior de la cama com a càstig de certs delictes.
    1. transitiu Tallar un membre o una part del cos (a algú) o ferir (algú) danyant-lo greument en una part del cos.
    2. pronominal S’esguerrà a la guerra.
  3. per analogia
    1. transitiu No reeixir en l’execució d’alguna cosa, fer-la malament. Ves amb compte, quan tallis el vestit: no l’esguerris. El forner, amb un cop de pala, ha esguerrat quatre pans.
    2. pronominal Amb les pedregades que fa aquests dies s’esguerrarà la collita.