esllavissar-se

Accessory
Etimologia: de llau 1a font: 1777
Body
    verb pronominal
  1. Desprendre’s i caure una massa de terra, de rocs, etc., d’un marge, d’un cingle, d’un mur, etc.; ensulsiar-se, esbaldregar-se.
  2. figuradament El mocador de seda se li esllavissava per l’abric.