■ esparpellar

Etimologia: de parpella 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Fer descloure les parpelles (a algú). L’alarma del despertador l’esparpellava cada matí.
    2. pronominal Descloure les parpelles.
    3. pronominal Descloure’s els ulls. Els ulls se li esparpellen amb el primer raig de sol que entra per la finestra.
    1. transitiu Revifar (un llum que s’apaga). Esparpella el llum d’oli, que amb prou feines ens hi veiem.
    2. pronominal Amb el vent, les flames s’esparpellen.