■ especial

Partició sil·làbica: es_pe_ci_al
Homòfon: espacial
Etimologia: del ll. specialis, íd., der. de species 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a una simple cosa o a una espècie de coses, particular, peculiar. Caràcter especial. Una classe especial. Necessita un permís especial.
  2. No comú, que es distingeix per alguna qualitat individual. És un home molt especial.
  3. Limitat a un determinat camp d’acció. Coneixences especials.
  4. en especial locució adverbial Especialment.