■ especulatiu
| | especulativa

Partició sil·làbica: es_pe_cu_la_tiu
Etimologia: del ll. td. speculativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Donat a l’especulació; contemplatiu.
  2. Que implica especulació, format per especulació.