■ espill

Etimologia: del ll. spĕcŭlum, íd., der. del ll. spĕcĕre ‘mirar’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
  1. Mirall.
  2. figuradament Aquest noi és espill dels seus companys.
  3. construcció naval
    1. Superfície llisa de la popa de les embarcacions grosses, a la part exterior del buc, on hom acostuma a escriure el nom i la matrícula de l’embarcació.
    2. Fusta plana de la popa del llagut on va aplicat el timó.