■ esplaiar

Partició sil·làbica: es_pla_iar
Etimologia: de espaiar amb contaminació o encreuament de plaer 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Donar expansió (a un sentiment).
    2. pronominal Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m’escolta quan li conto les meves penes.
  2. pronominal Esbargir-se.