espunyir

Accessory
Etimologia: del ll. expungĕre ‘esborrar, exhaurir’ amb influx del ll. pugnum ‘puny’ 1a font: s. XIV
Body
    verb
  1. transitiu
    1. antigament Fer sortir amb esforç, exhaurir.
    2. Esprémer enterament el suc o la substància (d’una cosa). Se li enfonsen els ulls a còpia d’espunyir-ne llàgrimes i més llàgrimes.
    3. especialment Esprémer (una ceba o algun altre comestible picant) de manera que perdi la picantor.
    4. Desarticular o cansar molt (un membre, especialment el puny). Em vaig espunyir la mà.
  2. pronominal Desllorigar-se el puny.