■ essència

Partició sil·làbica: es_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. essĕntia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. filosofia
    1. Allò per què una cosa és el que és.
    2. Allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable.
    3. Allò que constitueix el fons de l’ésser, la natura pròpia d’una cosa.
    4. en essència En substància.
  2. química orgànica, alimentació, indústries alimentàries i perfumeria Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
  3. petrologia i química orgànica Gasolina.