Es mostren 2 resultats

■ estaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estaca</title>

Etimologia: probablement d’un germ. gòt. *stakka, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc.
    2. Pal que hom pot manejar a tall de bastó.
    3. agricultura Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o un arbust.
  2. antigament dret Dret d’ancoratge.

■ estaca

femení Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc Pal que hom pot manejar a tall de bastó agricultura Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o un arbust antigament dret Dret d’ancoratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estaca-rossí

■ estaca-rossí

masculí botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies Hedysarum humile , pelosa, de fulles imparipinnades i raïms oblongs de flors purpúries
Traducció