■ estil

Etimologia: del ll. stĭlus ‘estaca; tija; punxó d’escriure; manera d’escriure’ 1a font: 1369
    masculí
  1. paleografia Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
  2. Agulla o busca d’un rellotge de sol.
    1. Manera característica de fer o de presentar les coses. L’estil alemany de cantar. L’estil francès de recitar. Un nou estil de viure.
    2. per extensió Gust particular de cadascú, espècie de manera per la qual es distingeixen les seves coses.
    3. Elegància, distinció o originalitat d’una persona o una cosa. Un hotel amb molt d’estil. El noi és atractiu, però té poc estil.
    4. art Caràcter especial que dona a les seves obres un artista, una escola, una nació o una època.
    5. esports Manera particular de fer un atleta un exercici o una prova esportiva, tot respectant les regles fonamentals de l’especialitat.
    6. esports En la natació, cadascuna de les especialitats establertes per a nedar en competició.
    7. esports Prova de natació que consisteix a fer una cursa combinant quatre estils: esquena, braça, papallona i crol, l’un darrere l’altre, en quatre trossos iguals.
    8. literatura, retòrica i lingüística Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit, no pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc.
    9. literatura, música, retòrica i poètica Manera d’escriure, de compondre o de parlar personal, original, d’un escriptor, un compositor, un poeta o un orador.
    10. lingüística Recull de tries lingüístiques que una entitat, institució o mitjà de comunicació considera preferibles o més adequades.
    11. estil lliure esports En la natació, aquell estil la pràctica del qual no queda subjecta a unes normes determinades.
    12. per l’estil locució adverbial D’una manera semblant, aproximadament igual.
  4. botànica Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.
  5. cronologia
    1. Manera de computar el començ de l’any.
    2. estil bizantí Estil que fa començar l’any l’1 de setembre.
    3. estil de la Nativitat Estil que anticipa el començ de l’any al 25 de desembre.
    4. estil de la Pasqua (o francès, o de la Passió, o de la Resurrecció) Estil que posposava el començament de l’any al dia de Pasqua, el qual era mòbil.
    5. estil de l’Encarnació Estil que feia començar l’any el 25 de març; es dividia en estil florentí i estil pisà.
    6. estil florentí Estil de l’Encarnació que posposava el començament de l’any dos mesos i vint-i-quatre dies.
    7. estil modern (o de la Circumcisió) Estil segons el qual l’any comença l’1 de gener.
    8. estil pisà Estil de l’Encarnació que anticipava el començament de l’any nou mesos i set dies.
    9. estil venecià Estil que posposava el començ de l’any a l’1 de març.
  6. estil tectònic geologia Conjunt de característiques geomètriques d’una estructura tectònica extensible a una regió.