Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ estipular¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estipular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. stipulari, íd. 1a font: 1357

verb

transitiu

dret

Fer un contracte verbal.
Convenir, acordar.

Vegeu també:

■ estipular¹

verb transitiu dret Fer un contracte verbal Convenir, acordar Vegeu també estipular 2

estipular²

<title type="display">estipular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de estípula

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’estípula.

Vegeu també:
estipular¹

estipular²

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’estípula Vegeu també estipular 1